LLETRES I ACORDS

12646.png
PORTADA - Sabana (edició digital).jpg

MARTES BOREALIS - 2019
1. Tan vius
2. Un dia d'aquests
3. Els camps de l'oest
4. Dijous
5. Senzill

 

PARÍS, 346

D             DMaj7                D7
Encara canto les cançons
D6                   D+
que m'ensenyaves
D              Dadd#11    Dsus4
mentre fèiem el dinar.
 
Encara sento els quatre acords
que vaig robar-te
aquella tarda al terrat.
 
G
I ara guardo aquest tresor
                                                 D    DMaj7
a la capsa dels records.
G
El voldria emmarcar
                                                   F#-    FMaj7
però ara no, que se'm fa tard. Se'm fa tard i
D
he de marxar.
 
Encara penso melodi-
es imperfectes
que no m'acaben d'agradar.
 
Però si em concentro puc trobar
la primavera
que duc a dins i no se'n va.
 
I els colors de la ciutat m'anuncien la tardor.
I les plantes del terrat ja no tenen tanta flor. Tanta flor i
no fan olor.
 
G A B- E (x4)

A                              G
I l'accent de les illes
                   D                C           G
me transporta en aquell pis.
     F#-   E-   G-   D
París, 346.


 
 

 

dock st.
 
Aadd9                               Emaj7
Puges a un taxi perfumat;
Aadd9                              Emaj7
fa olor de pols i de tabac.
Aadd9                                      C#-
Dius al taxista el teu destí:
C#-maj7                            C#-7
les oficines de Dock Street
                     F#                   A     A- 
i abraces fort el maletí.
 
Cantes per dins una cançó
però et desconcentren els sorolls.
Cotxes, carrers, barrets i fum,
camises blanques i perfums
i gent que riu i fa el vermut.
 
B
Baixes del cotxe
   C#-
i tens al davant
       B/D#
un home que et mira.
       B/F#      B7
Un home armat.
 
E                             G#-          C#-    C#-/B
Un gàngster et va disparar:
A                          C#-
la bala va atrapar-te i va
DMaj7                 B
fregar la femoral.
E                             G#-           C#-    C#-B
Un gàngster et va disparar:
A                                 C#-
vas notar amb la galta com
DMaj7                          B       E
cremava aquell asfalt.
 
Sents les sabates dels senyors;
corren, s'apropen, tenen por.
Veus com es van difuminant
i abans que perdis la moral
contemples el bassal de sang.
 
Obres els ulls a contrallum;
sents una veu que et queda lluny.
Vols aixecar-te però et fa mal,
la fredor d'un hospital
tan lluny de casa, tan estrany.
 
Entren dos metges i un advocat.
Et toquen i et miren i diuen: què tal?
 
Un gàngster em va disparar:
la bala va atrapar-me i va
fregar la femoral.
Un gàngster em va disparar:
vaig notar amb la galta com
cremava aquell asfalt.

 

 

troba'm però no em busquis

F   D-   F   D-   F   D-   A-   (x2)
 
               F                       D-
Quan anàvem de vacances
              A-
al teu pis de Cadaqués,
             F                       D-
i els dissabtes a la tarda
             A-
empaitant-nos pels carrers

                 Bb
Quan corríem per la platja
                     A-
i se'ns omplien els mitjons
            Bb
de milions de grans de sorra
          A-
i del rastre dels avions
 
Preguntaves: "però què et passa?"
i jo no sabia què dir.
No trobava les paraules
i mirava a l'infinit.
 
Em distreia amb les barques
i els turistes orientals
quan bufava tramuntana
s'arrissava tot el mar
 
                                     G-
I ens sentíem tan lliures,
                     A-
tan afortunats.
                                 Bb
No sé pas on seríem
                                        A-
si t'ho hagués explicat.
 
                        Fmaj7
I ara que ja fa
          Eb maj7
tant temps
                                          Bb
troba'm però no em busquis.
                                           F
Troba'm però no em busquis.

                        Fmaj7
Un dimecres de
    Eb maj7
febrer
                                          Bb
troba'm però no em busquis:
                C                   F
que tot vagi del revés.
 
F   D-   F   D-   F   D-   A-   (x2)

Però passaven les setmanes
i ja no passava res.
Les idees s'acabaven
i va anar arribant el fred.
 
El desembre va ser blau
i el gener d'un to més gris.
Se'm clavava com un clau
el secret que duia a dins.
 
I em sentia tan buida,
tan superficial.
Tu series la cura
de tots els meus mals
 
I ara que ja fa
tant temps,
troba'm però no em busquis.
Troba'm però no em busquis.
 
Un dimecres de
febrer
troba'm però no em busquis:
que tot vagi del revés.

 

 

LITO'S (feat. alba bericat)

 

Intro: Eb- Bb- Ab-

 

              Eb-

T'he fallat tantes vegades

                        Bb-

que he oblidat el meu paper,

            Ab-

he viscut tantes històries

                   Bb-

i ara em costa tant desfer

                Eb-

tots els nusos de la corda

       Bb-                        Ab-      Bb-

i saber d'on bufa el vent.

 

He comprat tantes novel·les

que he deixat a mig llegir,

he jugat a jocs de cartes

i he fet trampes sense dir

que tinc un as a la màniga

i que ja l'he fet servir.

            Ab-                       Db

He pujat tantes muntanyes

           Gb                           Eb-

esperant que des de dalt

           Ab-                      Db

el paisatge i l'espectacle

                Gbmaj7

m'ho farien veure clar

                   Ab-                          Db

Però després quan en baixava

Gb                   Eb-

tot ho veia igual

Cb maj7        Ab7

tot ho veia igual.

Eb-   Bb-

Ah ah

       Ab-

Ah ah

    Bb-

Aaaah

Eb-   Bb-

Ah ah

       Ab-

Ah ah

    Bb-

Aaaah

 

Si la vida és un miracle

potser m'ha faltat la fe,

si l'amor és un miratge

que em perdonin però no el veig.

Si faig més llarg el viatge

és perquè encara hi ha remei.

 

He guardat tantes paraules

que no et vaig saber explicar,

he viscut tantes tragèdies

però no m'han immunitzat.

He mirat tantes estrelles

però ara el cel mai és prou clar.

Però ara el cel mai és prou clar

 

Ah ah

Ah ah

Aaaah

Ah ah

Ah ah

Aaaah

als fills que arribaran

Intro:  G- Bb  D-

G-    Bb       D-

Era tan petit

i tu tan gran.

G-         Bb

Era el temps

       D-

en què

                                      Eb

tot ho veia des de baix.

                Bb       D-    D7

Des de baix...

 

Jo somreia tant

i tu tan poc.

Quan vas arribar

vas encendre tots els focs.

Tots els focs...

 

      Eb                         G-

La mare cridava i tu la pegaves,

     Eb                         G-

la mare cantava i tu l'ofegaves,

     C-                              G-

la plaça bullia però tu no ho senties,

       D-                                                  Eb

creixia la culpa i passaven els dies.

 

Bb.            D-                                 G-

Tenies la força però no la raó,

                    F-                   Bb7          Eb

tenies coratge però tanta tristor.

                        Eb-                            D-

Marxaves a casa i des del sofà

                       Gsus4 G     C-                      F        G-

ploraves la pena pensant en l'endemà.

 

Què diràs als fills

que arribaran?

Estàs satisfet del mal

que has fet a tanta gent?

Tanta gent...

 

Passaran els anys

i et faràs gran.

Somiaràs en crits, gemecs

i plors i et farà mal.

Massa mal...

 

El pare corria i tu el perseguies,

el pare es rendia i tu embogies.

La gent t'insultava però no t'importava

ho havies fet ja quaranta vegades.

 

Tenies la força però no la raó,

tenies coratge però tanta tristor.

Marxaves a casa i des del sofà

ploraves la pena pensant en l'endemà.

 

Teníeu la ràbia, us faltava l'amor,

teníeu les armes, faltava l'honor.

Com llops afamats amb disfresses de xai,

sou tan miserables que ja no feu tan mal.

 

Què diràs als fills que arribaran?

Què diràs als pares quan moriran?

 

dijous

 

Intro: F#- E6

 

      F#-                                                               Emaj7

M'amago entre la gent perquè no em vegis,

      F#-                                    E6

et miro de reüll dissimulant.

      F#-                                          C#-

T'atures i discreta treus el mòbil;

        F#7                                                            B7

les dotze en punt, sempre tan puntual.

 

M'apropo sigil·lós amb certa pressa,

esquivo un patinet massa embalat.

La gent somriu i espio les converses

i en un no-res ja sóc al teu costat.

 

Camines sense rumb mentre m'expliques

el què i el com i tot el que has viscut:

els llocs, la gent, un altre estil de vida

i mentre et sento m'oblido dels minuts.

 

Veiem un bar i tries una taula.

Seiem i continues explicant

i estic tan bé que mai voldria anar-me'n.

He de marxar ara que tu has tornat?

 

          C#-               F#7

I ara no és el mateix,

            F#-              A                  B               Cdis

als carrers hi fa fred i m'espanten.

              C#-        F#7

Tot és tan diferent.

            F#-             A                      B

I mai no sé què fer. Ja no hi ets.

 

                                          E

Que ho has tornat a fer,

                           G#7                         A

però aquest cop inconscientment,

            B                            E

i somrius per sota el nas mentre

       C#-                  B

m'agafes fort la mà.

  

                                          E

Que ho has tornat a dir,

                           G#7                              A

però aquest cop ho has fet per mi,

                   B                              E

i el núvol deixa en pau el sol i estem

       B                          E

contents i som dijous.

 

la porta del demà

F Eb F Eb F Bb (x2)

 

G-                                  F

Noia de poques paraules

G-                                           F

quan et veig dures tan poc...

G-                                                  F

Mai tinc temps de contemplar-te

G-                                   F

i no sóc mai prou a prop.

 

No és la primera vegada

que tanco la porta de cop i

baixo ràpid les escales

per tornar a arribar a aquell lloc.

 

    Eb                      D-

On coincidim alguns matins:

C-                                  Bb

a aquella plaça del terra gris.

Eb                   D-

Seria tan desangelada...

           C-                            C-/Bb

si no fos perquè a vegades

               Am7b5                 D7

ens creuem i et sento dir:

 

Eb                                            G-

Que la pena que ara em cansa

Eb                                   Bb

amb la pluja marxarà.

Eb                                           G-

Que la porta que ara es tanca

Eb                              C7

és la porta del demà.

Eb     F

És la porta del demà

 

Eb F Eb F Bb (x2)

 

Els dissabtes a la tarda,

quan s'aturen els segons et

poses el vestit de ratlles

i passeges pels racons.

 

On coincidim algunes nits:

en aquell bar de jazz llatí.

La vida és massa avorrida

i no trobo la manera

de ser fort i poder dir:

 

Que la pena que ara em cansa

amb la pluja marxarà.

Que la porta que ara es tanca

és la porta del demà.

És la porta del demà.


 
 

 

ai, ai!

Gb Bb- Ab- Db (x4)

 

                Gb    Bb-    Ab-

La tele s'ha espatllat

Db                            Gb      Bb-      Ab-     Db

"no deu ser cosa nostra..."

                        Gb    Bb-    Ab-

Pensava el pare quan

Db                  Gb     Bb-    Ab-    Db

jo mirava el rostre.

 

D'aquest retrat que no

sé pas a qui em recorda.

Crec que és la mare quan

anava a l'escola.

 

          Ab-                                                Db

I ara penso que el temps passa ràpid i veig

                Ab-                             Db

que les hores s'escapen i mai passa res.

         Ab-                              Db

I ara provo de fer un vaixell de paper

         Ab-                         Cb-6

i les fulles ja agafen un to més verd.

 

 

Gb  Eb-

Ai, ai!

              Cb                            Db

Que et miro però no et puc tocar.

Gb Eb-

Ai, ai!

              Cb                                    Db

Que et veig però no et puc olorar.

 

Gb  Eb-

Ai, ai!

      Cb                 Db

La primavera ja ha arribat.

Gb  Eb-

Ai, ai!

         Cb

Que vull saltar però no ho veig clar

 

 

 

Penso que si pogués

me n'aniria a córrer.

Comprovaria si

ja hi ha papallones.

 

Em distreuria un gaig

i pararia de sobte.

T'ho explicaria i tu

diries: "quines coses!".

 

I ara penso que tinc tanta sort d'estar viu,

tanta sort de tenir un hivern i un estiu.

I ara busco un dibuix que no sé ben bé on és

i et diria ben fluix que em tenies i em tens.

 

Ai, ai!

Que et miro però no et puc tocar.

Ai, ai!

Que et veig però no et puc olorar.

 

Ai, ai!

La primavera ja ha arribat.

Ai, ai!

Que vull saltar però no ho veig clar.

 

ahir

Intro: B G#- D#-

 

   BMaj7          G#-

Ahir vaig plorar

              D#-

dins el llit mig d'amagat

       BMaj7            G#-         D#-

perquè feia un any que no

 

     E

et veia sortir

           G#-

col·locant-te bé el vestit

             E                              F#sus4

que el vent esverava i jo

 

somreia esperant-

te i cantava mentrestant

i tu com cada dimarts

 

em deies, rient,

que malgrat el pas del temps

teníem aquell moment.

 

 

G#-         G#-Maj7        G#-7   G#-6     E

Les cançons que et dedicava, fa

                                       E-/G

massa temps que no les canto.

 G#-     G#-Maj7         G#-7  G#-6    E

Els racons que ens agradaven tant

                                E-

semblen tristos quan hi passo

   D#-                 G#7sus4  G#7

i ja no m'hi encanto.

  C#-                         E-           BMaj7

I tot i així, et somio cada nit - cada nit.

 

 

Demà et llevaràs

aviat, per no fer tard:

ho tens tot tot cronometrat.

La mare et dirà 

que el gran dia ja ha arribat

i tu t'emocionaràs.

 

Ja sé que em vas dir

que jo podia venir,

però no vull tornar a sentir

 

el fred que em fa pres

quan et veig i no faig res.

Encara no n'he après.

 

Les rialles que em vas regalar,

puc tocar-les si em concentro.

El so dolç que fas al caminar,

puc tastar-lo i no ho mereixo però no l'espero.

I tot i així et somio cada nit - cada nit.


 
 

 

facultats selectes

Intro: G7 C- F- Eb  (x2)

                   Eb

Dec semblar una mosca morta,

           F

un covard, un poca cosa.

           Ab-

Repeteixo dos acords;

                  Eb

sempre sóc al mateix lloc.

 

Faig cançons però sense ganxo,

canto però els meus mals no espanto...

Faig de tot i no faig res:

molta idea i pocs encerts.

 

                     G7                      C-

Diu que hi ha professionals

                  F-                                             Eb

que han estudiat en facultats selectes.

                       G7                          C-

Diu que es poden contractar:

         F-                                                         Eb

per un bon preu tens un bon arquitecte.

 

Les històries que m'invento

diuen coses que no sento.

Tot m'ho he d'imaginar,

sóc un nàufrag sense mar.

 

Quan ho penso sembla fàcil

però després no hi ha qui ho faci.

Ni teràpies ni cafès:

això meu no té remei.

 

Diu que es poden dissenyar

projectes que no tenen cap defecte.

Només falta confiar

en ells perquè resolguin el problema.

 

Tot el que he construït

deu ser un error perquè ara em sobra una peça.

Potser és hora de seguir

les instruccions i fer-ho sense pressa.

 

fred

                E

S'ha fet tard

                  G#-

i tot i la son

                            A

no em puc adormir

  B                     E

i compto els segons.

La foscor

m'ha fet recordar

un vell juliol

que queda llunyà.

                          A

Però va ser tan bo.

         B               E

Però va ser tan bo.

 

                          A                              G#

És com si el fred que ha arribat

                                 C#-           B                  E

s'hagués emportat tot el que jo tenia

                            A                      G#

És com si un vent massa fred

                              C#-          B                       E

hagués congelat tot el que compartíem

C#-     B                       E

Tot el que compartíem

 

                           A                      B

I espero que quan siguis gran,

                           G#-                             A

una tarda d'agost pausada i serena,

                          A                     B

recordis tot el que vam ser

                         A          B               E

i diguis que tot va valdre la pena.

                          A                  B                          E

I diguis, contenta, que va estar prou bé.

 

Penso que

t'he estimat tant

que seràs per sempre

una llum tan brillant.

Penso què

deus estar fent

en aquest moment...

deus estar desperta?

 

O ja dorms silent?

O ja dorms silent?

 

És com si un cop de volant

hagués provocat una cosa terrible.

És com si tot el que he estat

s'hagués desmuntat i ara tot són ferides.

I ara tot són ferides.

 

I espero que quan siguis gran,

una tarda d'agost pausada i serena,

recordis tot el que vam ser

i diguis que tot va valdre la pena.

I diguis, contenta, que va estar prou bé.

 

Que no et facin mal les cartes d'amor,

ni les nits passejant sota el cel de novembre.

Que siguis feliç amb tot el que fas, faràs i hagis fet

i que duri per sempre.

 

                 A                                         B                                      E

La felicitat que una nit de setembre em vas regalar.

La felicitat que una nit de setembre es va escapar.

La felicitat que una nit de setembre em va fer tan mal.


 
 

 
 

TAN VIUS

INTRO: Eb   Bb   Ab   (x4)

Eb                                                    Ab                  Eb
A la ràdio un expert diu que té una teoria
Eb                                                              Ab                 Eb
diu que creu ‘ver descobert una nova medecina.
Bb            Ab                                       Eb        Bb        Ab
Diu que quan te la prens te n’adones que la vida
Bb       Ab                                       Eb     Bb          Ab
és un trist joc de nens, una colla de mentides. 
         Eb      Bb          Ab
Una colla de mentides.
 
Quan ens varen presentar al comiat d’aquella amiga
que teníem en comú (coincidències de la vida)
vaig voler parar el tems quan em vas dir: “Sóc la Marta”
i des d’aquell moment et somio i m’agrada.
Et somio i m’agrada.
 
                                    Bb     G-   C-                               G-
Però quan estem junts no som més que un món
                Ab                           Eb
construït des dels somriures.
                                    Bb    G-   C-                 G-
Però quan estem junts tenim el que som 
                Ab                         Eb
i és senzill i ens fa tan lliures.
                Ab             Ab-    Eb
I és senzill i ens fa tan vius.

 
INSTRUMENTAL:   Eb    Ab     Eb    Ab-   Eb
 
Un científic japonès també hi posa cullerada
diu que pensa que els secret és jugar sense fer trampes.
Però si això és un joc, jo confesso que m’agrada.
I si som tu i jo, la partida està guanyada.
La partida està guanyada.
 
Però quan estem junts no som més que un món
construït des dels somriures.
Però quan estem junts tenim el que som
i és senzill i ens fa tan lliures.
I és senzill i ens fa tan vius.
 

 

 

un dia d'aquests
 
G                                                             GMaj7
Els amics de sempre ja no em parlen 
             G7                                           C
Els envio emoticones que llegeixen i eliminen 
              C-                                                   G
I si els truco no m'escolten i si els veig tampoc em miren        
                       C-                        G
No entenc res, no sé per què
 
Que hauria de ser molt més amable?

I fer coses admirables i escoltar la gent quan parla?
Superar tots els obstacles que no em deixen estimarte
Que feliç seria si...
 
C                             B-         E-

Si malgrat tots els problemes
A-                                     G
Fos prou fort per estar content
C                     B-          E-
I malgrat totes les penes
A-                  D7sus4    D7
Al final tot s'arreglés
 
G                            E-                  A7                           D7

Que a partir d'avui seré millor del que era ara
G                      E-                            A7                   D7
Que parlaré més i que et riuré totes les gràcies 
                GMaj7                       FMaj7
I escriuré melodies amb lletres boniques 
         E-                           EbMaj7
Que faig i desfaig algun d'aquells dies 
                G/D                              D#º7
Que els núvols arriben, la pluja t'esquitxa 
               E-                                     FMaj7                         CMaj7    D7sus4
Però el vent els empipa i el Sol il·lumina el parquet  
                     G
Un dia d'aquests
 
Diu que el primer pas és reconèixer

Tot allò que no t'agrada i enfrontar-te als fantasmes
Que t'espien i t'espanten i et visiten cada tarda
Costa molt, però no estic sol
 
Si malgrat els dies negres

Faig l'esforç de sortir al carrer
Si malgrat les peripècies
Ho pogués veure diferent

Que a partir d'avui seré millor del que era ara
Que parlaré més i que et riuré totes les gràcies 
I escriuré melodies amb lletres boniques 
Que faig i desfaig algun d'aquells dies 
Que els núvols arriben, la pluja t'esquitxa 
Però el vent els empipa i el Sol il·lumina el parquet  
Un dia d'aquests
 
SOLO GUITARRA

Si malgrat els dies negres
Faig l'esforç de sortir al carrer
Si malgrat les peripècies
Ho pogués veure diferent

Que a partir d'avui seré millor del que era ara
Que parlaré més i que et riuré totes les gràcies 
I escriuré melodies amb lletres boniques 
Que faig i desfaig algun d'aquells dies 
Que els núvols arriben, la pluja t'esquitxa 
Però el vent els empipa i el Sol il·lumina el parquet  
Un dia d'aquests

 

 

ELS CAMPS DE L'OEST
 
Ab                                Db
Em pregunto si recordes
Ab                                           Db
Les passejades vora el mar
Ab                                           Db
I aquell cel de textures ocres
Ab                                               Db
Que retratàvem al fer-se tard
 
                   Bb-           Db                            Bb-                     Ab

I compartíem les imatges amb les nostres amistats 
              Bb-                           Db                          Eb                            Ab
Que posaven molts "m'agrada" i alguns cops, un "sou genials"

Em pregunto si recordes

Quan et llevaves al matí
I et trobaves una nota
Que et dibuixava un somrís
 
I marxava a la feina

Amb una idea en el meu cap:
Que arribés aviat el vespre
Per tornar al teu costat     (Ab7)
 
                         Db              

I ara m'esgarrifa aquest vent,
                    Eb
crec que és de ponent                  
       C-                          F-          Eb               Db                                                                           
i el Sol ja s'amaga pels camps de l'oest
Eb                              Ab    (Ab7)
Pels camps de l'oest  
 
                                 Db     
I ara que ha arribat la tardor,
                    Eb
crec que és el millor 
                 C-                       F-        Eb           Db 
que em tornis tota la meva roba estesa
Eb              Ab
al teu balcó
 
Em pregunto si recordes

Aquelles nits sense final
Acariciant-nos a les fosques
L'alba no arribava mai
 
I t'explicava a cau d'orella

Que ja no em faltava res
Però potser no val la pena
Parlar més d'aquells temps
 
I ara m'esgarrifa aquest vent,
crec que és de ponent                                                                                           
i el sol ja s'amaga pels camps de l'oest
Pels camps de l'oest  

I ara que ha arribat la tardor,
crec que és el millor 
que em tornis tota la meva roba estesa
al teu balcó  (x2)

Ab                                Db
Em pregunto si recordes
Ab                               Ab/C  Db
Les passejades vora el mar

 

DIJOUS

INTRO:  A     E     A      E      A       C#-     F#7      B7
     

       A                                                                   E
M'amago entre la gent perquè no em vegis      

      A                                         E
Et miro de reüll dissimulant      

      A                                               C#- 
T'atures i discreta treus el mòbil        

         F#7                                                           B7
Les dotze en punt sempre tan puntual
 
M'apropo sigilós amb certa pressa

Esquivo un patinet massa embalat
La gent somriu i espio les converses
I en dos segons ja sóc al teu costat      (Cº7)

             C#-                 F#7
Passegem pels carrers
             F#-                A                          B7         Cº7

Recordant altres temps que no tornen
         C#-              F#7

I tornem al present
                        F#-                A                B7

Mentre em dius el que sents i t'adones
 
                                          E
Que ho has tornat a fer
                           G#7                         A

Però aquest cop inconscientment 
           B                             E
I somrius per sota el nas
                        C#-                 B

mentre m'agafes fort la mà
 
                                          E
Que ho has tornat a dir  

                           G#7                              A
Però aquest cop ho has fet per mi       

                   B                             E
I el núvol deixa en pau el Sol  

                 B                             E
i estem contents i som dijous

 
INSTRUMENTAL: (intro)
 
Camines sense rumb mentre m'expliques

El què i el com i tot el que has viscut
Els llocs, la gent, un altre estil de vida
I mentre et sento m'oblido dels minuts
 
Veiem un bar i tries una taula

Seiem i continues explicant
I estic tan bé que mai voldria anar-me'n
He de marxar ara que tu has tornat
 
I ara no és el mateix

Als carrers hi fa fred i m'espanten
Tot és tan diferent
I mai no sé què fer. Ja no hi ets
 
Però ho has tornat a fer

Però aquest cop inconscientment
I somrius per sota el nas
mentre m'agafes fort la mà
 
Que ho has tornat a dir

Però aquest cop ho has fet per mi
I el núvol deixa en pau el Sol
i estem contents i som dijous
 
INSTRUMENTAL: 
     1a vegada: (intro)
     2a vegada:  A  E  A  E  A  G# -  C# -  F#  B

 

SENZILL

INSTRUMENTAL:  F  A-  Bb  C  (x4)
 
F            A-        Bb       C
Canto, ballo, salto i crido
                 F                A-              Bb          C
I alguns cops, és clar, també desafino 
           A-                    D-
I que no surto de nit 
                G-                     C
És que prefereixo el llit
 
Ploro, ric, sento i escolto

I alguns cops, és clar, també m'emociono
I que mai no dormo prou
Però a la nit no em ve la son
 
        Bb                                              F/A

I encara que per fora sembli fort i confiat 
          Bb                                                 C
Si sabessis, sol a casa, tots els rius que he plorat 
           Bb                                                        F/A
Si poguéssim tornar enrere on tu i jo vam començar 
           Bb                                             Bb-
Ho faria tot igual mentre estigués al teu costat
 
                            G-                       C7

I ara ve quan dius que m'estimes  
                A-             D7
I em dediques  aquell somriure 
                 G-          C7
Que em fa retornar 
                    F                 A7
Totes les ganes de viure  

 
                           G-                     C7
I ara ve quan veig que les coses       

                     A-                 D7
Si són senzilles, són més boniques 

           G-                        F/A
Si es diuen des del cor 

           Bb        C7
Si es diuen des del cor

 
INSTRUMENTAL:  F  A-  Bb  C  (x4)
 
M'esforço, corro i poc avanço

Perquè com tothom, també m'entrebanco
I que jo sempre vaig fent
Però és difícil si no hi ets
 
Salto, volo, però no arribo

A tocar l'estel que sempre somio
I que no he de tenir por
Però m'espanta aquest enyor
 
I encara que a vegades digui coses sense cap

I se'm cremin les torrades perquè sempre arribo tard
Si em diguessis que un dissabte ens podríem retrobar
Comptaries fins a deu i ja seria al teu portal
 

I ara ve quan dius que m'estimes  
I em dediques  aquell somriure 
Que em fa retornar  
Totes les ganes de viure

I ara ve quan veig que les coses       
Si són senzilles, són més boniques  
Si es diuen des del cor  
Si es diuen des del cor

 
INSTRUMENTAL:  F  A-  Bb  C  (x4)
 
I encara que a vegades digui coses sense cap
I se'm cremin les torrades perquè sempre arribo tard
Si em diguessis que un dissabte ens podríem retrobar
Comptaries fins a deu i ja seria al teu portal
 

I ara ve quan dius que m'estimes  
I em dediques  aquell somriure 
Que em fa retornar  
Totes les ganes de viure

I ara ve quan veig que les coses       
Si són senzilles, són més boniques  
Si es diuen des del cor  
Si es diuen des del cor


INSTRUMENTAL:  F  A-  Bb  C  (x3)     Bb  A-  G-  F